Boira i contaminació
Cada hivern la boira tapa la plana de Lleida durant dies seguits. L'aire queda quiet i atrapat a ran de terra. El pla del polígon de Torreblanca admet indústria a 420 metres de l'escola dels Mangraners, amb habitatges dins i al voltant del sector, i no estudia què passaria amb la contaminació en aquests dies. Ho hem fet nosaltres, amb el vent mesurat al costat del sector. I no exclou les activitats amb risc d'accident greu, les anomenades Seveso.
- 127
- dies de boira persistent en vuit hiverns (2018–2026), uns 16 per hivern
- 207 h
- de boira seguida, la més llarga, del 12 al 21 de desembre de 2021
- 1,0 m/s
- vent mitjà en dies de boira, menys de la meitat de la mitjana de tot el període (2,2 m/s)
- ×8
- més aire del polígon sobre la ciutat el pitjor dia de boira, el 15 de desembre de 2021, que en un dia d'hivern sense boira
Font: Meteocat, Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques, estació Lleida – la Femosa (YJ), dades semihoràries d'agost de 2018 a octubre de 2026. «Dia de boira persistent»: dia amb humitat relativa igual o superior al 95 % durant almenys 18 hores. L'estació no mesura la visibilitat, i per això fem servir la humitat com a indicador.
On aniria l'aire del polígon
Cada punt és una porció d'aire que surt del sector. Es mou amb el vent que l'estació va mesurar cada mitja hora. Hem triat els tres períodes de boira dels últims vuit anys en què més aire del polígon arriba a Lleida. El 15 de desembre de 2021 la boira va durar tot el dia i el vent va bufar cap a la ciutat tres quartes parts del temps. Del 25 al 27 de gener de 2024 hi va haver tres dies seguits de boira, amb un vent mitjà de 0,6 m/s i calma un terç del temps. I el 15 de gener d'aquest any es va tornar a repetir. Quan un punt passa per sobre de la ciutat, es torna vermell.
Mostra cap on va l'aire i quant de temps s'hi queda, amb vent real. No calcula concentracions perquè el pla no diu quines activitats s'hi instal·laran ni què emetran. Aquest és precisament l'estudi que el pla no ha fet. La simulació aplica el vent d'una sola estació a tota la zona i no inclou el relleu ni la capa d'inversió.
El vent canvia quan hi ha boira
Cada pètal indica d'on bufa el vent i quin percentatge del temps. En vermell, les direccions que porten l'aire del sector cap a la ciutat: vents de l'est, de l'est-sud-est i del sud-est.
| Indicador | Tot el període | Dies de boira persistent |
|---|
Amb boira, la contaminació es queda
Els dies de boira el vent baixa a menys de la meitat i les calmes es multipliquen per tres: del 5 % al 17 % del temps. L'aire que surti del sector es mou poc i triga més a dispersar-se.
A més, el vent canvia de direcció. Els dies de boira bufa cap a la ciutat el 15,7 % del temps, davant del 10,5 % de mitjana. Els vents més freqüents, de l'est-nord-est i del nord-est, porten l'aire cap a la Femosa, Vinatesa i els habitatges del sud-oest del sector.
Hem simulat tots els dies i episodis de boira dels vuit anys. El pitjor dia per a la ciutat va ser el 15 de desembre de 2021: l'aire del polígon passa sobre la ciutat, la Bordeta i els Mangraners unes vuit vegades més temps que en un dia d'hivern sense boira. En el pitjor episodi de diversos dies, del 25 al 27 de gener de 2024, quatre vegades més sobre la ciutat i el doble sobre els habitatges disseminats. I no és cosa del passat: el 15 de gener d'aquest any, unes set vegades més.
El pla treballa amb mitjanes: una velocitat de vent mitjana i unes direccions dominants. Però la salut de la gent no es protegeix amb la mitjana, sinó amb el pitjor dia. I els pitjors dies, a Lleida, són dies de boira.
Qui hi viu a prop
- Escola dels Mangraners
- 420 m de les finques del sector
- Pl. Joan XXIII (Mangraners)
- 630 m
- Paeria (centre de Lleida)
- 2,8 km
- Adreces rurals dins del sector
- 26
- A menys de 500 m
- 125 més
- A menys d'1 km
- 189 més
- A menys de 2 km
- 351 més
Distàncies mesurades fins a la vora de les finques que l'Annex VII inclou al sector. Les adreces són les postals de les partides que publica l'Ajuntament de Lleida; no totes corresponen a habitatges habitats.
Què vol dir «Seveso»
Seveso és un poble de la Llombardia, a uns 20 km al nord de Milà. El 10 de juliol de 1976, cap a les 12.37, un reactor de la fàbrica química ICMESA, al municipi veí de Meda, es va sobreescalfar. Va deixar anar un núvol d'unes 6 tones de productes químics. Hi anaven entre 15 i 30 kg de dioxina TCDD, una de les substàncies més tòxiques que es coneixen. El núvol es va dipositar sobre 18 km² de cases, horts i camps.
Les autoritats van trigar una setmana a reconèixer que hi havia dioxina, i quinze dies a començar a evacuar. Van haver de marxar de casa entre 736 i 753 veïns de la zona més afectada. A finals de juliol hi havia 3.300 animals morts; el 1978 se n'havien sacrificat més de 80.000.
- 1976Accident d'ICMESA. Núvol de dioxina sobre Seveso.
- 1982La Comunitat Europea aprova la Directiva 82/501/CEE, coneguda com a Directiva Seveso.
- 1996Seveso II (Directiva 96/82/CE) hi afegeix el control de l'ús del sòl al voltant de les plantes.
- 2012Seveso III (Directiva 2012/18/UE), la vigent. A Espanya la transposa el Reial decret 840/2015.
Què és una activitat Seveso
Des d'aleshores, a qualsevol empresa europea que emmagatzemi o faci servir substàncies perilloses per sobre d'unes quantitats fixades se li diu «establiment Seveso». Poden ser gasos inflamables com el propà, combustibles, productes tòxics com el clor o l'amoníac, o explosius. Segons la quantitat, l'establiment és de nivell inferior o de nivell superior.
El que en defineix el perill és el que pot passar el pitjor dia: un incendi, una explosió o un núvol tòxic que surti de la planta. Per això els plans d'emergència de la Generalitat hi dibuixen al voltant una zona d'intervenció, on caldria protegir la població de seguida, i una zona d'alerta. La primera mesura que preveuen davant d'una fuga tòxica és el confinament: tancar-se a casa amb portes i finestres tancades.
Què diu la directiva
L'article 13 de la Directiva Seveso III obliga els estats a tenir en compte la prevenció d'accidents greus quan decideixen on s'hi pot posar una planta nova. Els demana que, a llarg termini, mantinguin distàncies de seguretat adequades entre aquests establiments i les zones residencials, els edificis d'ús públic i les zones recreatives. També els demana protegir les zones de valor natural del voltant.
És a dir, les distàncies s'han de decidir quan es planifica el sòl, no quan una empresa ja ha comprat la parcel·la.
L'exemple del País Valencià
La llei valenciana d'ordenació del territori i urbanisme ho concreta en una xifra. L'article 7.5 diu que, amb caràcter general, les activitats econòmiques amb substàncies perilloses regulades pel Reial decret 840/2015 s'han de situar com a mínim a 500 metres dels sòls amb ús residencial, educatiu o sanitari. La distància només pot canviar si la normativa sectorial o els òrgans de seguretat i protecció civil en fixen una altra.
L'escola dels Mangraners és a 420 m de les finques del sector. Al País Valencià, la franja del polígon més propera a l'escola no podria acollir aquestes activitats. A Catalunya no hi ha cap regla equivalent, i el pla de Torreblanca no n'ha fixat cap.
El pitjor dia dels manuals és un dia normal de boira
En una fuga, el que decideix fins on arriba un núvol tòxic és sobretot el vent. Amb poc vent i aire estable, el núvol no es dilueix i avança arran de terra. Les anàlisis de risc fan servir un «pitjor cas» meteorològic. La norma federal dels Estats Units el fixa en un vent d'1,5 m/s amb l'atmosfera estable. El pla d'emergència químic de Catalunya calcula les zones amb l'atmosfera estable i el vent mitjà d'aquestes condicions.
- 81 %
- del temps, en dies de boira, el vent bufa a menys d'1,5 m/s. Comptant tots els dies, el 37 %
- 99 %
- del temps per sota d'1,5 m/s en el pitjor episodi, del 25 al 27 de gener de 2024
- 68 h
- seguides per sota d'1,5 m/s, del 25 al 28 de gener de 2024
- 420 m
- de les finques del sector a l'escola dels Mangraners. Al País Valencià, el mínim és de 500 m
A Torreblanca, les condicions que les anàlisis de risc tracten com a excepcionals són les de cada dia de boira. La boira es forma justament quan l'aire és estable i hi ha inversió tèrmica. En aquests dies, un núvol tòxic no marxaria: es quedaria hores sobre les 26 adreces de dins del sector, les 125 a menys de 500 m, l'escola dels Mangraners i, amb vent de l'est, la Bordeta i la resta de la ciutat.
A més, amb boira és més difícil avisar la gent, evacuar l'horta i que hi arribin els serveis d'emergència. I a l'horta les cases són disperses: avisar-les una per una costa més que avisar un barri.
El mateix pla reconeix el risc de l'entorn. La memòria de l'aprovació inicial (2022) situa l'establiment Seveso més proper, la planta de la Compañía Logística de Hidrocarburos al polígon dels Mangraners, a 1,1 km de l'àmbit. També hi recorda la franja de 500 m al voltant de la línia de tren de mercaderies, que el pla d'emergència per transport de mercaderies perilloses classifica de perill alt.
Què va fer el pla
- Aprovació inicial, 2022. A la zona de parcel·la gran «no s'admetran les activitats conegudes com SEVESO». A la zona de gigaparcel·la «també s'admetran», amb les mesures que exigeixi la legislació.
- Aprovació definitiva, 2026. L'exclusió desapareix. La memòria ja no distingeix entre zones i la normativa no exclou les activitats Seveso enlloc del sector, ni a la parcel·la gran ni a la gigaparcel·la.
- Les distàncies, més endavant. Les fixaran Protecció Civil i Seguretat Industrial «fruit de l'anàlisi específic de la determinada activitat», quan cada empresa demani la llicència. La mateixa normativa diu que els habitatges, els equipaments i les zones verdes «han de quedar lliures d'aquests possibles riscos d'accident greu», però no diu a quina distància.
- Document d'abast. Demanava que l'estudi ambiental delimités la franja màxima de seguretat industrial. El pla aprovat no la dibuixa.
Fonts: PDU d'activitat econòmica de la Plana de Lleida. Memòria d'ordenació de l'aprovació inicial (2022), p. 15, 16 i 95. Aprovació definitiva (2026): Memòria d'ordenació, apartat 4.5, i Normativa, article 51 i capítol vuitè.
Aquest no és lloc per a activitats Seveso
Un polígon amb habitatges dins i al voltant, a 420 m d'una escola i a menys de 3 km del centre de Lleida, en una plana on la boira deixa l'aire quiet durant dies, és l'entorn menys indicat per a plantes amb risc d'accident greu. Ho diu el sentit comú i ho diu l'esperit de la directiva: les distàncies s'han de garantir en planificar, no en la llicència de cada empresa. El 2022 el mateix pla excloïa les activitats Seveso de la parcel·la gran; el 2026 les admet a tot el sector.
Defensem que el polígon de Torreblanca–Quatre Pilans sigui logístic i agroalimentari. És coherent amb el que ja s'hi projecta: la terminal ferroviària de mercaderies, amb vies de contenidors i sitges per a l'agroalimentari. I és coherent amb l'economia agrària de la plana que l'envolta.
Un polígon logístic o agroalimentari també pot tenir instal·lacions perilloses, com les cambres frigorífiques amb grans quantitats d'amoníac. Per això demanem que l'exclusió de les activitats Seveso sigui expressa i valgui per a tot el sector.
La boira surt al pla, però no s'estudia
«La contaminació atmosfèrica no ha condicionant de forma directe l'ordenació. Seran les activitats, una per una, o si s'escau, en conjunt qui haurà de complir amb els límits d'emissió o immissió sobre els receptors que els hi imposi l'administració competent en el tràmit de llicència.»
«En aquest àmbit hi conviuen també alguns habitatges aïllats o en petites agregacions, que seran els principals receptors de la potencial contaminació.»
«En les respectives activitats es valorarà […] els episodis d'inversió tèrmica i la dificultat de dispersió dels potencials contaminants.»
- No hi ha cap modelització de la dispersió de contaminants. L'estudi ambiental modelitza el soroll, però no l'aire.
- El vent s'hi descriu amb dades antigues i generals: l'estació Lleida-Bordeta entre 1997 i 2010, una velocitat mitjana de 0,8 m/s i direccions predominants de NE, SW i WNW. No analitza el vent en dies de boira.
- La boira només hi apareix en la descripció del clima i del paisatge. El pla la descriu com a «boira tan típica del Segrià», però no l'avalua com a factor de risc.
- Admet activitats amb risc d'accident greu (Seveso). Les distàncies de seguretat les deixa per a «l'anàlisi específic de la determinada activitat». El document d'abast demanava que l'estudi ambiental delimités la franja màxima de seguretat industrial.
- El límit d'olors es fixa «en els límits del sòl urbà classificat». Segons la nostra lectura, això deixa fora els habitatges disseminats, que són en sòl no urbanitzable.
- Les activitats contaminants hauran d'avaluar els seus efectes sobre els habitatges propers, però una per una i en el tràmit de llicència, quan el sòl ja estigui urbanitzat.
- Que la normativa del pla exclogui expressament els establiments Seveso, de nivell inferior i superior, a tot el sector.
- Que el polígon s'orienti a usos logístics i agroalimentaris, lligats a la terminal ferroviària i a la producció de la plana.
- Que abans d'urbanitzar es faci un estudi de dispersió del conjunt del polígon, amb dades meteorològiques recents i els episodis de boira i inversió tèrmica.
- Que es fixin ara les distàncies de seguretat respecte dels Mangraners, de l'escola i dels habitatges disseminats, i que la protecció contra les olors i la contaminació valgui també per a qui viu a l'horta.
Fonts: Meteocat, dades de l'estació Lleida – la Femosa (YJ) a Dades obertes de Catalunya (velocitat i direcció del vent a 10 m, humitat relativa i temperatura); PDU d'activitat econòmica de la Plana de Lleida (març 2026): Estudi ambiental estratègic, Normativa (capítols setè i vuitè) i Annex VII; acord de la Comissió de Territori de Catalunya de 24/03/2026; adreces postals de les partides de l'Ajuntament de Lleida; ICGC per a la localització dels Mangraners i de la Paeria.
Oleoducte: el PDU indica que l'àmbit «es veu afectat per l'oleoducte Tarragona-Lleida-Saragossa, que discorre en paral·lel a la carretera N-240» (Memòria d'informació, apartat 2.6.6); el document ambiental l'identifica com l'oleoducte d'Exolum (antiga CLH). El traçat del mapa és aproximat: l'hem digitalitzat del plànol I.16 «Infraestructures i afectacions» del PDU i l'hem situat sobre el mapa topogràfic de l'ICGC amb punts de control. L'error pot ser de 50 a 100 metres i només inclou el tram que dibuixa el plànol.
Seveso: Directiva 2012/18/UE (Seveso III), article 13; Reial decret 840/2015; Decret legislatiu 1/2021 del Consell, text refós de la Llei d'ordenació del territori, urbanisme i paisatge (País Valencià), article 7.5, en la redacció de la Llei 5/2026; Pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya (PLASEQCAT), memòria, actualització de 2020; 40 CFR 68.22 (EUA), paràmetres de l'anàlisi del pitjor cas; dades de l'accident de 1976 recollides a «Seveso disaster». El percentatge de temps per sota d'1,5 m/s és càlcul de l'associació amb les dades de l'estació Lleida – la Femosa.
Mètode: la ciutat comprèn un cercle de 2 km al voltant de la Paeria i dos de 500 m, un al voltant de la plaça Joan XXIII (Mangraners) i un altre al voltant del barri de la Bordeta, situat segons el mapa topogràfic de l'ICGC; al mapa, és la zona marcada en vermell. Per triar els períodes de la simulació hem simulat els 127 dies de boira i totes les finestres de dos i tres dies de boira seguits, i hem comparat quina part de l'aire del sector passa sobre la ciutat amb la dels 833 dies d'hivern (novembre–febrer) sense boira del període; cada xifra és la mitjana de deu repeticions. La boira seguida compta les hores amb humitat igual o superior al 95 % sense interrupció. Els vents que hi porten l'aire són els que, des del centre del sector, apunten cap a aquesta zona (rumbs 274°–316°). En la simulació, cada porció d'aire viu 24 hores i té una turbulència aleatòria de 0,3 m/s.