Les partides

Quatre Pilans

És la part de l'horta més propera a la ciutat pel sud-est, arran de la C-13B i dels Mangraners. Amb Torreblanca, dona nom al sector d'activitat econòmica que el pla director aprovat el març de 2026 urbanitza en un sol polígon de 328,6 ha.

Al traçat de la variant sud (C-13) hi ha el jaciment de Quatre Pilans I: 18 sitges prehistòriques excavades el 2010. Una d'elles s'ha datat cap al 3950 aC.

Què hi passa

• Polígon. Dins del sector, reparcel·lació en cooperació: els propietaris hi aporten el sòl i paguen la seva part de les obres.
• Línia de 220 kV Mangraners–Peñalba. L'associació ha demanat al Ministeri l'accés al projecte, que discorre per Vinatesa, la Femosa i Quatre Pilans.
• Flora amenaçada. La Generalitat hi té registrada una àrea de 2,99 ha de Limonium tournefortii, espècie vulnerable, dins de les finques del sector. Més informació

Jaciments

1 · 059.BARP Quatre Pilans I (BPU, nivell 3 parcial)

Planejament

PDU d'activitat econòmica de la Plana de Lleida (2026)

Terme de Grealó

Grealó és la partida amb més jaciments catalogats: nou, que van del paleolític mitjà a l'època andalusina. El més extens és Les Fonts I, 42.500 m² d'on s'han recollit gairebé 700 peces de sílex i cornubianita, moltes tallades amb la tècnica levallois.

Dos dels nou són espais de protecció arqueològica: el Tossal del Pobre, amb materials de la prehistòria a l'època andalusina, i Bassots I, amb ceràmica ibèrica i romana.

Què hi passa

• Línia de 220 kV Mangraners–Juneda–l'Espluga–Begues. El PDU hi reserva sòl per desviar-ne el traçat; la modificació encara s'ha de tramitar.
• Estat dels jaciments. El catàleg qualifica de dolent o molt dolent l'estat de vuit dels nou, sobretot per explanacions i canvis de conreu.

Jaciments

9 · 023, 024, 029, 030, 031, 034, 035, 040, 044

Protecció

Tots BCIL, nivell 1 integral · 2 espais de protecció arqueològica

la Femosa

La partida pren el nom de la clamor de la Femosa. La Femosa I és un poblat ibèric que la carretera N-230 va partir en dos als anys vuitanta: als talussos van quedar a la vista murs de pedra, nivells de cendra i ceràmica ibèrica i àtica. Mai no s'hi ha fet una excavació sistemàtica.

Hi ha també dos hàbitats neolítics, Torre Solans i Torre Garrell, i un taller de sílex del paleolític mitjà, La Roqueta I, a la mateixa parcel·la que Torre Garrell.

Què hi passa

• Restauració de la clamor i la sèquia de la Femosa. És un dels quatre àmbits que el PDU executa per expropiació.
• Plantes solars. Al registre de la Generalitat hi consten PSFV Femosa (0,875 MW, autoritzada) i PSFV La Femosa (2,4 MW, en tramitació).

Jaciments

4 · 026, 028, 036, 039

Protecció

Tots BCIL, nivell 1 integral · La Femosa I és espai de protecció arqueològica

Vinatesa

El Tossal de la Bassa va ser ocupat a l'edat del bronze i de nou a l'època medieval. Hi ha estructures excavades a la roca i ceràmica en superfície; avui és erm i només s'hi fa apicultura. A Torre Pujol, dues rases per a canals de rec van posar al descobert dos fons de cabana neolítics que encara no s'han publicat.

Què hi passa

• PSFV La Vinatesa. Planta de 6,205 MW sobre 13,04 ha als termes de Lleida i Albatàrrec, en tramitació (expedient FUE-2024-03787940). L'associació hi ha presentat al·legacions (març 2026).
• PSFV Sol de Vinatesa. 5 MW sobre 7,76 ha, autoritzada.
• Línia de 220 kV Mangraners–Peñalba. Discorre per Vinatesa; l'associació n'ha demanat el projecte al Ministeri.

Jaciments

2 · 032, 038

Protecció

BCIL, nivell 1 integral

Astó

Astor és un establiment rural romà conegut per prospeccions del Grup de Recerques de la Femosa. El catàleg el classifica com a espai de protecció arqueològica i n'assenyala un risc: l'obertura de terres al cultiu.

A prop, Astor-Cadolles és un taller de sílex probablement lligat a un lloc d'habitació neolític. Encara s'hi recullen peces treballades.

El catàleg municipal de béns naturals inclou també l'espai 003.BN La Cogullada – l'Astor.

Jaciments

2 · 021, 022

Protecció

BCIL, nivell 1 integral · Astor és espai de protecció arqueològica

Partida veïna

La Cogullada · 025.BARP, possible hàbitat medieval

Pedrós

Al mapa topogràfic, Pedrós apareix a l'oest de Vinatesa, al peu del Tossal de Pedrós (230 m), entre la LL-12 i el canal. El catàleg municipal de béns arqueològics no hi situa cap jaciment.

Estem recollint informació de les torres, els camins i les sèquies de la partida. Si en tens fotografies o documents, escriu-nos.