Quatre anys per fer-ho pitjor
Hem posat un al costat de l'altre el pla que es va exposar al públic el 2022 i el que es va aprovar el 2026. És una mica més petit, però gairebé tot el que importa als veïns ha anat a pitjor.
El juliol de 2022 es va aprovar inicialment el Pla director urbanístic d'activitat econòmica de la Plana de Lleida, el pla del polígon de Torreblanca–Quatre Pilans, i es va exposar al públic. L'associació hi va presentar al·legacions. El 24 de març de 2026 la Comissió de Territori de Catalunya el va aprovar definitivament, i el DOGC el va publicar el 4 de setembre.
Hem comparat els dos documents article per article. El pla és una mica més petit: el sòl urbanitzable passa de 351 a 329 hectàrees. Però el risc, qui paga, la protecció del Limonium, el clima, l'accés i la terminal intermodal han anat a pitjor. I cap d'aquests canvis s'ha tornat a exposar al públic.
- 261 ha
- que el 2022 s'havien d'expropiar i ara van per cooperació: els propietaris paguen les obres
- 10,2 ha
- de protecció pública del Limonium que desapareixen
- 2
- articles de compensació climàtica suprimits
- 1 accés
- per a 34.224 viatges diaris: la porta de la N-240 desapareix
Les activitats Seveso: de prohibides a admeses a tot el sector
El 2022 la normativa separava dues zones. A la de parcel·la gran deia, sense matisos: «No s'admetran les activitats conegudes com SEVESO», les que treballen amb substàncies perilloses i tenen risc d'accident greu. Només a la gigaparcel·la s'admetien, amb les mesures que exigeix la llei.
El 2026 aquesta frase ha desaparegut. La normativa aprovada ja no distingeix entre zones i no exclou les activitats Seveso enlloc del sector, a 420 metres de l'escola dels Mangraners i amb habitatges dins i al voltant del polígon. Ho expliquem amb més detall a Aire i boira.
El risc i la contaminació, a les mans de cada empresa
El pla no ha estudiat on aniria la contaminació del polígon. No hi ha cap modelització de la dispersió atmosfèrica, només de soroll. L'avaluació ambiental ho diu clar: la contaminació atmosfèrica «no ha condicionant de forma directe l'ordenació», i seran «les activitats, una per una» les que hauran de complir els límits quan demanin la llicència.
Amb el risc d'accident greu passa el mateix. La normativa diu que les activitats amb substàncies perilloses s'hauran de situar a les distàncies que determinin Protecció Civil i Seguretat Industrial «fruit de l'anàlisi específic de la determinada activitat». És a dir, empresa per empresa, quan ja hagi comprat la parcel·la. El document d'abast de l'avaluació ambiental demanava delimitar la franja màxima de seguretat industrial del polígon, i el pla aprovat no la dibuixa.
I això en una plana on la boira deixa l'aire quiet durant dies. Amb les dades de l'estació meteorològica de la Femosa, en dies de boira el vent bufa per sota d'1,5 m/s el 81 % del temps. Són les condicions que les anàlisis de risc fan servir com a pitjor cas. A Aire i boira es pot veure cap on aniria l'aire del polígon en els pitjors dies.
Les distàncies de seguretat s'han de decidir quan es planifica el sòl, no quan una empresa ja ha comprat la parcel·la.
Qui paga: de l'expropiació a la cooperació
El 2022 el pla tenia quatre sectors i dos sistemes de gestió. Els sectors de la Porta (41,6 hectàrees) i de Torreblanca (219,8 hectàrees) s'havien d'executar per expropiació. La normativa ho justificava així: «Atès el caràcter d'utilitat pública d'aquest sector, aquest s'executarà per expropiació». Només el sector de Quatre Pilans anava per cooperació.
El 2026 hi ha un sol sector de 328,6 hectàrees i tot va per reparcel·lació en la modalitat de cooperació. La diferència és gran. En l'expropiació, el propietari cobra el preu just i queda fora de l'operació. En la cooperació, cedeix gratuïtament el sòl de carrers i zones verdes, paga la seva part de les obres d'urbanització i rep una parcel·la resultant.
A més, el 2022 el document econòmic deia com es repartien les despeses: un 75 % el sector de Torreblanca i un 25 % el de Quatre Pilans. El 2026 aquesta regla desapareix. El quadre de costos avisa que és una estimació «a manca de que es formalitzi el conveni» entre l'Incasòl i els promotors de la terminal intermodal. Avui cap propietari pot saber què li tocarà pagar.
Els propietaris del sector de Torreblanca no van poder al·legar res sobre la cooperació, perquè el 2022 no existia. Si tens finca al polígon, a la pàgina de Torreblanca expliquem què canvia i què pots fer.
El Limonium perd la protecció pública
El Limonium catalaunicum és una planta protegida que creix dins de l'àmbit del pla. El 2022 el pla creava un sistema de protecció florística per garantir-ne la reproducció: 10,2 hectàrees que havien de ser «de titularitat i ús públic». També hi havia un àmbit d'actuació dedicat a recuperar-la.
El 2026 aquest sistema ja no existeix. Els terrenys passen a ser una zona d'àrees d'interès natural, una qualificació que no obliga que el sòl passi a mans públiques. El text nou parla de mesures de conservació, però el sòl es queda en mans privades. I l'àmbit de recuperació del Limonium s'ha convertit en un àmbit de passos de fauna.
El clima: s'esborren les compensacions
El 2022 la normativa tenia dos articles que obligaven a compensar l'impacte climàtic del polígon. L'article 131 exigia compensar l'estoc i el segrest de carboni dels sòls transformats. L'article 138 obligava a calcular el balanç d'emissions de CO2 i a compensar les que no es poguessin evitar.
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic va advertir que «el PDU no és neutre en emissions» i que calia revisar el càlcul amb el trànsit de mercaderies per carretera i per tren. La resposta ha estat suprimir tots dos articles.
També desapareix el gestor de mobilitat. L'article 134 del 2022 preveia un ens que havia d'organitzar com es desplaçarien els treballadors del polígon i fer-ne el seguiment, sota la supervisió de la comissió de seguiment ambiental. El 2026 no en queda cap rastre.
Una sola porta d'entrada
El 2022 la normativa volia «garantir l'accés al sector per la porta emplaçada sobre la N-240». El polígon havia de tenir dues entrades: una per la C-13B i una altra per la N-240. El 2026 l'accés per la N-240 ja no hi és, i tot el trànsit entra per la C-13B.
L'estudi de mobilitat, però, gairebé no ha canviat. El 2022 calculava 34.771 viatges diaris; el 2026, 34.224. L'objectiu que el 15 % es faci en transport públic és el mateix. Els mateixos números, i les mateixes mesures, amb un accés menys.
La intermodal, fora del pla
El 2022 la terminal de mercaderies era un sector del mateix pla: el sector Centre Intermodal Torreblanca–Quatre Pilans, de 82,7 hectàrees, amb les seves normes. Es planificava i s'avaluava juntament amb el polígon.
El 2026 el sector desapareix. Queda una reserva de sòl que, segons la normativa, té una «vocació de temporalitat fins al moment en què s'hagi aprovat l'estudi informatiu» de la terminal, que ha de fer el Ministeri. La reserva no fixa el traçat de la terminal, i les expropiacions vindran del futur projecte ferroviari, no d'aquest pla.
Així el polígon s'avalua sense la terminal que el justifica, i la terminal tindrà la seva pròpia tramitació. La mateixa avaluació ambiental compta amb la terminal per reduir les emissions: hi «juga un paper estratègic», «amb una reducció important de GEH». I quan parla de l'impacte sobre el nucli més proper, diu que caldrà «una avaluació específica d'aquest impacte, que s'haurà de fer en el marc de la terminal». Separar-los amaga l'afectació global sobre el trànsit, les emissions, el soroll i el territori: cap document no ho posa tot junt.
L'Oficina Catalana del Canvi Climàtic demanava que la terminal fos «prèvia o simultània a l'activitat». El pla aprovat només exigeix que, abans de començar l'activitat a la gigaparcel·la, l'estudi informatiu de la terminal estigui aprovat. Un estudi aprovat no és una terminal en funcionament.
Un altre pla, sense tornar-lo a exposar
Cadascun d'aquests canvis es podria discutir per separat. Tots junts fan un pla diferent del que es va sotmetre a informació pública. Els propietaris de Torreblanca no van poder al·legar contra la cooperació perquè no hi era. Ningú no va poder defensar el sistema públic del Limonium perquè no se'n proposava la supressió. Ningú no va poder opinar sobre un polígon sense accés per la N-240 ni sobre una terminal que surt del pla.
Els canvis més grans han arribat quan ja ningú no hi podia dir res.
Quan un pla canvia de manera substancial després de la informació pública, el reglament de la Llei d'urbanisme obliga a tornar-lo a exposar. No s'ha fet.
Què deia el 2022 i què diu el 2026
| Element | Exposat al públic, 2022 | Aprovat, 2026 |
|---|---|---|
| Activitats Seveso | Prohibides a la zona de parcel·la gran; admeses a la gigaparcel·la amb mesures | Admeses a tot el sector |
| Estudi de dispersió i franja de seguretat | No | No. La contaminació i les distàncies es decideixen «una per una», a la llicència de cada activitat |
| Sistema d'actuació | Expropiació (261,4 ha) i cooperació (89,6 ha) | Cooperació (328,6 ha) |
| Repartiment de despeses | 75 % Torreblanca i 25 % Quatre Pilans | Pendent d'un conveni que no s'ha formalitzat |
| Protecció del Limonium catalaunicum | Sistema de protecció florística, 10,2 ha de titularitat i ús públic | Zona d'àrees d'interès natural, en mans privades |
| Àmbit d'actuació 4 | Recuperació del Limonium | Passos de fauna |
| Compensació climàtica | Articles 131 (estoc de carboni) i 138 (balanç de CO2) | Suprimits |
| Gestor de mobilitat | Article 134 | Suprimit |
| Accessos viaris | C-13B i N-240 | Només C-13B |
| Mobilitat generada | 34.771 viatges/dia | 34.224 viatges/dia |
| Terminal intermodal | Sector del pla, 82,7 ha | Reserva temporal; s'avaluarà a part |
| Sòl urbanitzable | 351,1 ha | 328,6 ha |
- Que el pla, tal com s'ha aprovat, es torni a sotmetre a informació pública.
- L'exclusió expressa de les activitats Seveso a tot el sector, i un estudi de dispersió i de risc abans d'urbanitzar.
- Que es recuperi el sistema públic de protecció del Limonium i l'adquisició del sòl.
- Que tornin les obligacions de compensació climàtica i el gestor de mobilitat.
Associació de Veïns de l'Horta Sud de Lleida
Què aprova el pla i què cal fer si tens finca
Boira, contaminació i risc d'accident greu
La terminal intermodal
Fonts: PDU d'activitat econòmica de la Plana de Lleida, document per a l'aprovació inicial (juliol de 2022): normativa urbanística (articles 26, 36, 54, 55, 67, 73, 131, 134 i 138), memòria, document de bases tècniques i econòmiques i estudi d'avaluació de la mobilitat generada. PDU d'activitat econòmica de la Plana de Lleida, aprovat definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el 24/03/2026 i publicat al DOGC núm. 9745, de 4/09/2026: acord d'aprovació, normativa urbanística (articles 43, 62 i 105), memòria, document ambiental, avaluació econòmica i financera, i estudi d'avaluació de la mobilitat generada. Les captures són dels documents originals; el ressaltat en groc és de l'associació.