Opinió · Polígon de Torreblanca–Quatre Pilans

Torreblanca: qui hi treballarà i on?

L'atur de Lleida no pot cobrir els llocs de treball que promet el polígon de Torreblanca-Quatre Pilans. Caldrà portar milers de treballadors de fora, i el pla no diu on viuran.

Quan es va presentar el polígon de Torreblanca, el juliol de 2022, se'ns van prometre «entre 6.000 i 12.000 llocs de treball directes qualificats». L'estudi de mobilitat del pla, que es va publicar al DOGC el 4 de setembre, en calcula 7.306, amb la gigafactoria al màxim de la seva forquilla. Però la pregunta que importa no és quants llocs hi haurà, sinó per a qui.

Document oficial del pla
Taula de l'estudi de mobilitat del pla (figura 33): treballadors per ús. Gigafactoria 3.000, industrial 1.903, logístic 1.903, equipament 500, total 7.306
Text de l'estudi de mobilitat: per a la gigafactoria es pren una forquilla d'entre 1.000 i 3.000 treballadors i es pren el valor màxim per restar al costat de la seguretat
Estudi d'avaluació de la mobilitat generada del PDUAE de la Plana de Lleida, aprovació definitiva, p. 14 i 15. Els 7.306 llocs inclouen 3.000 de la gigafactoria, el màxim de la forquilla, i 1.903 industrials més: uns 4.900 llocs industrials. Ressaltat de l'associació.
7.306
llocs de treball segons l'estudi de mobilitat del pla
6.435
persones aturades a Lleida (mitjana 2025)
383
d'aquestes persones venien de la indústria. El pla preveu uns 4.900 llocs industrials
fins a 8.600
habitatges nous necessaris (escenari de 12.000 llocs)

Els números no quadren amb l'atur de casa

Segons l'Idescat, Lleida va tancar el 2025 amb una mitjana de 6.435 persones a l'atur, i només 383 venien de la indústria. El pla preveu uns 4.900 llocs industrials, gigafactoria inclosa. A la demarcació, quasi vuit de cada deu aturats només tenen estudis bàsics i la meitat porten més d'un any sense feina. Difícilment és el perfil que demanen uns llocs «qualificats».

Dades oficials · Idescat
Fitxa de l'Idescat El municipi en xifres, Lleida: atur registrat per sectors, mitjanes anuals de 2025. Agricultura 340,1; indústria 382,7; construcció 456,9; serveis 4.465,5; sense ocupació anterior 789,8; total 6.434,9
Idescat, El municipi en xifres, Lleida. Atur registrat per sectors, mitjanes anuals de 2025, consultat el 17/10/2026. Ressaltat de l'associació.

Hem fet els números amb dades oficials i amb una hipòtesi generosa: que qualsevol aturat serveix per a qualsevol lloc. Fins i tot així, baixar l'atur del Segrià al 6% o al 5% i incorporar més gent al mercat laboral cobriria entre 2.500 i 5.300 llocs. És un sostre, no una previsió. Amb les xifres del pla, caldria portar de fora, com a mínim, entre 2.000 i 4.800 treballadors, i entre 6.700 i 9.500 si es complís la promesa dels 12.000. No és un polígon pensat per donar feina als de casa: és un polígon que necessita importar-ne.

No és un polígon pensat per donar feina als de casa: és un polígon que necessita importar-ne.

I on viuran?

Molts vindran amb la família: entre 3.000 i 11.600 nous residents en l'escenari oficial, i fins a 23.000 en el dels 12.000 llocs. Entre 1.100 i 8.600 habitatges que avui no existeixen, quan el saldo migratori de Lleida és d'unes 2.500 persones l'any. El pla no dedica ni una línia a on viurà aquesta gent.

I just aquest estiu la Generalitat ha tret Lleida de les zones de mercat residencial tensionat: decau la contenció dels lloguers quan més en creixerà la demanda. Ho pagaran les famílies, els joves que no es poden emancipar i els mateixos treballadors que arribin, abocats a pisos sobreocupats.

Guanyar-se la vida a casa seva

Defensem una idea senzilla: tothom s'ha de poder guanyar la vida al seu lloc d'origen. Ho volem per als joves de Lleida que han de marxar per trobar feina, i per a les persones que han d'abandonar el seu país perquè no hi tenen futur. La resposta no és portar treballadors de lluny per omplir naus, sinó cooperació que creï ocupació digna als països d'origen.

Un model que necessita importar milers de treballadors no és desenvolupament: és desarrelament, aquí i allà. A les grans empreses els convé una mà d'obra barata i precària, que necessita acreditar feina per renovar el permís i que té més difícil reclamar els seus drets. La nostra crítica no va contra els qui vénen, que en són les primeres víctimes, sinó contra un model que fa servir les persones com a recurs barat i la nostra terra com a sòl barat.

Qui hi guanya

El pla reserva una gigaparcel·la de 134 hectàrees per a una sola macroempresa, i el 2022 els responsables polítics presumien de visites de delegacions dels Estats Units, Corea del Sud i el nord d'Europa. Les grans naus logístiques són cada cop més en mans de fons d'inversió internacionals que compren, lloguen i revenen sense cap vincle amb el territori, tot sovint fons voltor. Els beneficis marxaran; aquí quedaran més de 300 hectàrees d'Horta perdudes, més camions i una ciutat més cara.

Document oficial del pla
Taula de la normativa del pla: sòl d'activitat econòmica en giga parcel·la, codi 6Cb, 1.348.625 metres quadrats
Normativa urbanística del PDUAE de la Plana de Lleida, aprovació definitiva, article 61, p. 21. La gigaparcel·la fa 1.348.625 m², és a dir, 134,9 hectàrees. L'article 62.9 diu que no s'hi poden iniciar activitats fins que s'aprovi l'estudi informatiu de la terminal intermodal. Ressaltat de l'associació.
Què demanem
  1. Un estudi d'impacte sobre població i habitatge abans de desenvolupar el polígon, amb mesures per absorbir-lo.
  2. Contractació local i formació per als aturats de Lleida.
  3. Garanties que el sòl públic no acabi en mans especulatives.
  4. Recursos per a la cooperació que creï ocupació digna als països d'origen.
  5. Que es revisi la sortida de Lleida de la zona de mercat residencial tensionat.

Fonts: ACN / Lleida.com, 26/07/2022; Estudi d'avaluació de la mobilitat generada del PDUAE de la Plana de Lleida, aprovat definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el 24/03/2026 i publicat al DOGC núm. 9745, de 4/09/2026; Idescat, El municipi en xifres – Lleida; Observatori del Treball, març 2026 (via Segre, 01/05/2026); 3Cat, 28/07/2026.