Volem un polígon agroalimentari, no un polígon de risc
El pla de Torreblanca admet indústries Seveso a tocar de Lleida, al costat d'un oleoducte i en una plana on la boira atrapa el que s'emet. I deixa que el risc el valori cada empresa quan ja s'hi hagi instal·lat.
El pla del polígon de Torreblanca–Quatre Pilans, que el DOGC va publicar el 4 de setembre, no diu quines empreses s'hi instal·laran. Però sí que diu quines hi podran anar: també les que la normativa europea anomena Seveso, les que fabriquen, manipulen o emmagatzemen substàncies perilloses en quantitats que poden provocar un accident greu. El 2022 la normativa les prohibia a les parcel·les grans i només les admetia a la gigaparcel·la. El pla aprovat el 2026 ja no les exclou enlloc del sector.
L'única regla que hi posa és l'article 105: s'hauran de situar a les distàncies que determinin Protecció Civil i Seguretat Industrial «fruit de l'anàlisi específic de la determinada activitat». És a dir, ja ho mirarem quan arribin.
- 0
- activitats Seveso excloses: el pla les admet a tot el sector
- 1,1 km
- de l'establiment d'hidrocarburs de CLH, inclòs al pla d'emergència químic
- 420 m
- de l'escola dels Mangraners a les finques del sector
- 127
- dies de boira persistent en vuit hiverns, a l'estació de la Femosa
Una canonada de combustible a tocar del sector
El polígon no s'aixeca en un lloc qualsevol. La memòria del pla reconeix que «l'àmbit d'estudi del PDU es veu afectat per l'oleoducte Tarragona-Lleida-Saragossa, que discorre en paral·lel a la carretera N240».
És l'oleoducte d'Exolum, l'antiga CLH, conegut com a TALEZA. Neix a la Pobla de Mafumet, al complex petroquímic de Tarragona, arriba a Lleida i continua cap a Saragossa. L'informe del Ministeri que consta a l'expedient el situa al seu pas pels termes de Lleida, els Alamús i Bell-lloc d'Urgell.
Els plànols del mateix pla ho mostren: la canonada passa just al nord de la N-240 i, a l'altra banda de la carretera, darrere una franja verda, comencen les parcel·les del sector. Més a l'est, a l'altura del barranc, la canonada travessa la carretera i continua pel costat sud. El traçat aproximat es pot veure al mapa de la secció Aire i boira.
No és l'únic element de risc. Segons la memòria, a 1,1 quilòmetres de l'àmbit hi ha la instal·lació de la Compañía Logística de Hidrocarburos, l'establiment inclòs al pla d'emergència exterior del sector químic de Catalunya més proper. I el pla reserva sòl per a una terminal ferroviària de mercaderies.
Canonada de combustible, establiment d'hidrocarburs a un quilòmetre, tren de mercaderies i, a sobre, indústries Seveso a tot el sector. El document d'abast de l'avaluació ambiental demanava dibuixar la franja màxima de seguretat industrial del polígon. El pla aprovat no la dibuixa.
On anirà la contaminació
El pla descriu el clima amb mitjanes. Fa servir una sola estació, la de Lleida-Bordeta, amb dades del 1997 al 2010. Hi diu que el vent mitjà és de 0,8 metres per segon, gairebé calma, que les direccions predominants són el nord-est, el sud-oest i l'oest-nord-oest, i parla del «fenomen de la boira tan típica del Segrià».
Nosaltres hem mirat les dades de l'estació del Meteocat de la Femosa, al costat del sector. En vuit hiverns hi ha hagut 127 dies de boira persistent. En aquests dies el vent baixa a 1,0 m/s i les calmes passen del 5 % al 17 % del temps. Els vents més freqüents, de l'est-nord-est i del nord-est, porten l'aire cap a la Femosa, Vinatesa i els habitatges del sud-oest del sector. I el 15,7 % del temps el vent bufa cap a la ciutat.
La boira de Lleida es forma sota una inversió tèrmica, una capa d'aire calent que fa de tapa sobre la plana. Sota aquesta tapa, el fum, els gasos i les partícules s'acumulen dia rere dia sobre els mateixos camps i els mateixos barris. El pitjor dia dels últims vuit anys, el 15 de desembre de 2021, l'aire del polígon hauria passat per sobre de la ciutat unes vuit vegades més temps que en un dia d'hivern sense boira.
I en cas d'accident, és pitjor. Amb poc vent i aire estable, un núvol tòxic no es dilueix: avança arran de terra. Les anàlisis de risc fan servir com a pitjor cas un vent d'1,5 m/s. A la Femosa, en dies de boira, el vent hi és per sota el 81 % del temps. A més, els serveis d'emergència només podran entrar al polígon per un lloc. El pla ha suprimit l'accés per la N-240, tot i que ell mateix reconeix per què servia.
Mira cap on aniria l'aire del polígon els pitjors dies de boira
Els riscos, en mans de les empreses
Els beneficis seran per a l'empresa; el risc, per als veïns, els pagesos i la ciutat.
No som els únics que ho hem al·legat. Unió de Pagesos va demanar retirar l'admissió d'activitats Seveso per la proximitat dels Mangraners i perquè en entorns com Lleida, amb inversió tèrmica i dificultat de dispersió, «no seria apte una instal·lació d'aquest tipus». La resposta del pla és aquesta:
No és una frase aïllada, és el mètode. L'estudi ambiental admet que la contaminació atmosfèrica no ha condicionat l'ordenació, i que «seran les activitats, una per una, o si s'escau, en conjunt» les que hauran de complir els límits «en el tràmit de llicència». Les zones de perill d'un establiment Seveso surten de l'informe de seguretat que redacta la mateixa empresa. I la directiva europea Seveso III diu que la distància entre aquestes indústries i la gent s'ha de decidir quan es planifica el sòl, que és ara.
Quan arribi la primera empresa, el sòl ja estarà urbanitzat i venut. La pregunta ja no serà si aquella indústria ha d'estar al costat de Lleida, sinó quines condicions se li posen a la llicència. Els beneficis seran per a l'empresa; el risc, per als veïns, els pagesos i la ciutat.
Per què agroalimentari
No ho diem només nosaltres: ho diu la memòria del pla. Gairebé la meitat de les exportacions de Lleida són del sector agroalimentari. I la indústria agroalimentària, amb el 2 % de les empreses, genera el 21 % dels ingressos. Entre les estratègies territorials que el pla mateix cita hi ha el «Pla de promoció de Lleida com a hub agroalimentari».
- Que la normativa exclogui expressament les activitats Seveso, de qualsevol sector.
- Que el sòl es reservi a activitats agroalimentàries i complementàries, vinculades a la producció de l'Horta i de la Plana.
- Que el pla dibuixi ara la franja de seguretat industrial i la zona d'indefensió que demanava l'avaluació ambiental, tenint en compte l'oleoducte, l'establiment d'hidrocarburs i la terminal ferroviària.
- Un estudi de dispersió atmosfèrica del conjunt del polígon en dies de boira i inversió tèrmica, abans de concedir cap llicència.
- Que es recuperi el segon accés al sector.
Per tot això, i pels altres defectes del pla, l'associació porta l'aprovació definitiva al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Associació de Veïns de l'Horta Sud de Lleida
Boira, contaminació i risc d'accident greu
Quatre anys per fer-ho pitjor: el pla del 2022 i el del 2026
Fonts: PDUAE de la Plana de Lleida, aprovat definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el 24/03/2026 i publicat al DOGC núm. 9745, de 4/09/2026: Memòria (apartats 2.2.5, 2.4 i 2.6.6), Normativa urbanística (art. 105), Estudi ambiental estratègic (climatologia i objectiu 3.2), Memòria de participació ciutadana i plànol O.04.b.3; Meteocat, Xarxa d'Estacions Meteorològiques Automàtiques, estació Lleida – la Femosa (YJ), dades semihoràries d'agost de 2018 a octubre de 2026, amb la metodologia explicada a Aire i boira; Directiva 2012/18/UE (Seveso III), art. 13.